Educar-se és de valents

Xus Martín (Coord.)

Mar Espígol, Begoña Leyva, Maria López-Dóriga, Sílvia Martínez i Dolça Valero

Educar-se és de valents. Aprenentatge servei amb adolescents en risc d’exclusió social.

Barcelona, Rosa Sensat, 2018.

Premi Marta Mata de Pedagogia 2017

Educar-se és de valents parla de nois i noies adolescents que tots coneixem. Els veiem pels carrers de les nostres ciutats amb un posat desenfadat, acompanyats de col·legues amb els que comparteixen estètica, indumentària, un argot propi, alguns trets de les seves fesomies i moltes hores de voltar sense saber ben bé on anar; aspectes que s’usen indiferentment per identificar-los i estigmatitzar-los. Malgrat la seva presència és ben visible, poques vegades els trobem en espais socials en els que sí que participen altres joves de la seva edat. No formen part dels consells de joves, ni són monitors d’esplai, ni van als agrupaments, ni estan apuntats a un gimnàs, ni a una escola de música, ni freqüenten les biblioteques municipals, ni formen part de cap associació en defensa dels drets dels animals, ni els trobem a les manifestacions, ni…. No, no participen de la majoria d’institucions socials perquè no es senten part de la societat. Tot i ser molt joves, ells i les seves famílies han viscut múltiples expulsions i han aprés ràpid que no tenen accés a bens i serveis a l’abast d’altres sectors de la població.

Però allò que tenen en comú els adolescents protagonistes d’aquest treball no queda reduït a trajectòries vitals complicades ni a la manca de relació amb les institucions socials. Són nois i noies que també comparteixen experiències singulars que els han fet créixer i de les qual es senten orgullosos. Una d’elles és finalitzar l’escolaritat després d’haver patit el fracàs escolar i l’absentisme, dificultats davant les quals no s’han rendit. Amb bones dosis de coratge i de confiança han tirat endavant i actualment finalitzen l’etapa obligatòria en centres educatius no ordinaris.

Una altra experiència que els uneix té a veure amb la seva capacitat de donar i d’implicar-se en la millora del bé comú. Amb perseverança s’han format, han adquirit coneixements i han desenvolupat destreses que els han permès donar resposta a algunes de les mancances detectades en el seu entorn. Tots i totes han dut a terme activitats d’aprenentatge servei en les quals, i gràcies al seu esforç i generositat, altres persones han pogut gaudir d’una millora. Acostumats a ser receptors d’ajudes socials, el canvi de rol –ser ells qui donen, qui aporten qui obsequien– els ha des-ubicat i posat davant de nous reptes. Mentre els adolescents ajudaven a col·lectius de la seva comunitat, al seu voltant però també en el seu interior, han passat moltes coses. Coses que volem explicar en els diferents capítols d’aquest llibre.

(Versión del comentario en castellano)

Educarse es de valientes habla de chicos y chicas adolescentes que todos conocemos. Los vemos por las calles de nuestras ciudades con un ademán desenfadado, acompañados de colegas con los que comparten estética, indumentaria, un argot propio, algunos rasgos  de sus fisionomías y muchas horas de dar vueltas sin saber muy bien donde ir; aspectos que se usan indiferentemente para identificarlos y estigmatizarlos. A pesar de  que su presencia es muy visible, pocas veces los encontramos en espacios sociales en los que sí que participan otros jóvenes de su edad. No forman parte de los consejos de jóvenes, ni son monitores de tiempo libre, ni van a los grupos, ni están apuntados a un gimnasio, ni a una escuela de música, ni frecuentan las bibliotecas municipales, ni forman parte de ninguna asociación en defensa de los derechos de los animales, ni los encontramos en las manifestaciones, ni…. No, no participan de la mayoría de instituciones sociales porque no se sienten parte de la sociedad. A pesar de ser muy jóvenes, ellos y sus familias han vivido múltiples expulsiones y han aprendido rápido que no tienen acceso a bienes y servicios al alcance de otros sectores de la población.

Pero aquello que tienen en común los adolescentes protagonistas de este trabajo no queda reducido a trayectorias vitales complicadas ni a la carencia de relación con las instituciones sociales. Son chicos y chicas que también comparten experiencias singulares que los han hecho crecer y de las cuales se sienten orgullosos. Una de ellas es finalizar la escolaridad después de haber sufrido el fracaso escolar y el absentismo, dificultades ante las cuales no se han rendido. Con buenas dosis de coraje y de confianza han salido adelante y actualmente finalizan la etapa obligatoria en centros educativos no ordinarios.

Otra experiencia que los une tiene que ver con su capacidad de dar y de implicarse en la mejora del bien común. Con perseverancia se han formado, han adquirido conocimientos y han desarrollado destrezas que los han permitido dar respuesta a algunas de las carencias detectadas en su entorno. Todos y todas han llevado a cabo actividades de aprendizaje servicio en las cuales, y gracias a su esfuerzo y generosidad, otras personas han podido disfrutar de una mejora. Acostumbrados a ser receptores de ayudas sociales, el cambio de rol –ser ellos quienes dan, quienes aportan quienes obsequian– los ha desubicado y situado ante nuevos retos. Mientras los adolescentes ayudaban a colectivos de su comunidad, a su alrededor, también en su interior, han pasado muchas cosas. Cosas que queremos explicar en los diferentes capítulos de este libro.

Fuente: https://apsvalors.wordpress.com

https://apsvalors.wordpress.com/2018/04/09/educar-se-es-de-valents/

‘Heztea ausarta da’ proiektua eguneroko guztiok ezagutzen ditugun neska mutilen ingurukoa da. Kaleetatik ikus dezakegu modu informal batean, antza duten lagunekin batera, hitz egiteko haien moduarekin, eta oso ondo nora joan jakin ez gabe. Hauek dira haiek identifikatzeko ezaugarriak, eta baita haien gizartearekiko itxura sortzen dutenak. Nahiz eta haien itxura agerikoa den, ez ditugu askotan haien adinekoak dauden espazio sozialetan aurkitzen. Ez dute gazteen kontseiluetan parte hartzen, ez dira denbora libreko monitoreak, ez doaz gimnasiora, ezta musika eskolara, ez doaz herriko liburutegira, ez dute animalien defentsarako erakunderik babesten, ez doaz manifestaldietara… Ez dute gizarteko erakunde gehienetan parte hartzen ez direlako gizartearen parte sentitzen. Nahiz eta oso gazteak izan, haiek eta hauen familiak kanporatze asko bizi izan dituzte, eta horren ondorioz beste gizarteko talde batzuk dituzten ondasun eta zerbitzu berak ez dituztela ikasi dute.

Baina lan honetako gazteen istorioak ez dira bakarrik haien bizitza zailetan edo gizarteko erakundeekiko harreman ezan oinarritzen. Neska mutil hauek esperientzia bereziak izan dituzte eta hauen ondorioz hazi egin dira, eta horretaz harro daude. Hauetako bat eskola bukatzea da, nahiz eta zaila izan daitekeen absentismoa eta haien zailtasunak direla eta, baina hala eta guztiz ere ez dute amore eman eta lortu dute. Kemena eta konfiantza erabiliz aurrera joaten jarraitu dute eta gaur egun derrigorrezko bigarren hezkuntza bukatzen ari dira ez-ohiko hezkuntza zentroetan.

Haien emateko eta ingurua hobetzeko ahalmena dute komunean gazte hauek. Iraunkortasuna da haien tresna garrantzitsuena, eta horren ondorioz lortu dute hezkuntza amaitzea, beharrezkoak dituzten trebetasunak lortzea eta horrek lagunduko die haien inguruko eskasiei aurre egitera. Guztiek ikasketa zerbitzuko ekintzak egin dituzte, eta honen ondorioz beste pertsona batzuk haien egoera hobetu ahal izan dute. Haien eguneroko bizitzan laguntza sozialak dituztenez, rola aldatzean –haiek ematen dutenean- pixkat deskolokatuta sentitu dira, eta horrek erronka berri bat aurkeztu die. Nerabeek haien komunitateko jendea laguntzen zuten bitartean, haien inguruan edo alboan hainbat gauza gertatu dira. Eta hori da liburu honetan azaldu nahi duguna.